Com un canguret II

...Però jo no li puc donar el pit. I amb el fred que fa ara no veig clar això de posar-me la nena despullada contra el meu cos a sota la roba (amb tanta que en portem potser l'asfixiaria!). A més, no dec ser prou soferta com a mare perquè se'm cansa molt l'esquena si la carrego gaire estona: els promotors del mètode "mare cangur" diuen que el repte és 24 h/dia!!! De tota manera el fulard va de nassos, perquè la puc dur a coll i tenir els braços lliures per fer coses; així la tinc amb mi unes hores al dia i m'acompanya en algunes activitats quotidianes mentre sent el cos i la calor de la mama.

Com un canguret

Diuen que l'escalfor materna és el millor que se li pot oferir un nadó, en especial si és prematur. Fa uns anys a Colòmbia, inspirats en les tradicions indígenes de dur els nens penjats al cos (al davant a Sudamèrida, a l'esquena a Àfrica), es van inventar una alternativa a les incubadores anomentat mètode "mare cangur": es veu que una part de la gestació dels cangurs es produeix dins la panxa de la mare i una segona part a fora, dins la bossa marsupial i enganxats al mugró durant uns quants mesos. Els defensors d'aquest mètode diuen que, a més, el contacte pell a pell és molt beneficiós i que s'afavoreix la lactància materna...

Concepte de família

Els fills adolescents d'en Lluís, la Mar i en Lluís, estan contents de tenir una nova germaneta. Aquesta ho és per part de pare. En Tomàs (que ara farà 4 anys) ho és per part de mare, i no entén que la germana dels seus germans no sigui també germana seva. Va venir a cagar el Tió amb les cosinetes Lloveras i ens ho vam passar la mar de bé...

Sempre m'ha agradat que a casa tinguem un concepte de família obert. Ho ha estat des que les noves parelles del pare i la mare van consolidar el seu lloc a la nostra.

Una família no és més que una ESTRUCTURA SOCIAL ESTABLE formada per unitats que desenvolupen uns rols dinàmics i interrelacionats. I les funcions de qualsevol tipus de família, des de les més tradicionals fins les més postmodernes, són: acompanyar, cuidar, protegir, socialitzar i, sobretot, establir vincles afectius estables que ens proporcionaran un sentit de pertinença lligat a una història vital, a uns valors i uns sentiments comuns. Tant és que els fills siguin biològics, adoptius o polítics si s'estableixen llaços forts i permanents. La voluntat juga un paper important en tot aixó, i penso que també el temps amb les corresponents vivències compartides incideixen en la creació i consolidació de vincles.

Benvinguda

No és un pessebre però s'hi assembla... i els reis podríem dir que ja han passat: si sabéssiu quantes persones (familiars i amics) han vingut a veure l'Anna en els quatre dies que fa que som a casa! Li porten regals, ens deixen robeta, rebem missatges d'enhorabona a dojo... Tothom està encantat amb aquesta "sorpreseta". I jo sóc ben feliç.

Que guapa és la meva nena!

Per fi en Lluís i jo som pares. Per fi la nostra llar fa de niu d'una criatureta a la qual farem créixer tan bé com sabrem i podrem.

És l'Anna. Va néixer fa 3 setmanes i és molt petitona, però espero que es farà gran i forta perquè menja la mar de bé.