Llenguatge

Gat, Lola, cotxe... són algunes de les coses que l'Anna ja diu. Anomena els familiars, alguns objectes quotidians, animals, aliments... i comença a unir mots: "vull aigua", "mama vine", "hola papa", "ja està"; també comença a interpretar cançons!

Ara bé, no l'entén gairebé ningú més que sa mare. He comptat uns 50 mots, però probablement no més de 20 són intel·ligibles per a la resta... Bé, és un procés lent si voleu, però realment interessant. Un cop més, flipo amb el desenvolupament de l'infant. Tal vegada el que més m'agrada d'aquesta etapa tan esgotadora (que siguin "belluguets" requereix una energia que em manca!) sigui la possibilitat de començar a DIALOGAR amb la meva filla. Sí, la comunicació que a l'inici es basava en el tacte, el gest, el plor, etc, ara pren formes força més sofisticades; ara pren formes específicament humanes: el llenguatge no només ens permet expressar sinó també activitats tan pròpies de la nostra espècie com són raonar o pactar.

Per cert, avui hem anat a cal metge per fer la revisió dels 18 mesos i tot està correcte, llevat dels antibiòtics que li han receptat pel refredat - mal d'orella.