S'ha acabat la bona vida!

Sort de l'àvia, que la cuida amb gran carinyo i molta experiència una tarda per setmana. I del fantàstic pare que té l'Anna! La veritat és que la tornada a la feina no ha estat cap trauma ni per a mi ni per a la nena.

... Si no fos que, casualment, ha agafat un bon refredat. Mocs a dojo; els de la gola no la deixaven menjar; plors; al CAP diuen que "molt de suero fisiològic i molta paciència"; nosaltres, molt males nits; jo, cansada, molta son... Ara està millor, sense febre, força eixerida... Bona nit.

Cançonetes

La biblio de Palamós està ben assortida pel que fa a libres i música per a infants. Hi anem sovint i, a banda de mirar algun conte, agafem en préstec reculls de cançons populars i tradicionals, discos del Xesco Boix o d'en Tonietti, entre altres. A l'Anna li agrada escoltar les cançons i a mi aprendre'n i cantar-les-hi.

Penso que les cançonetes aporten notables beneficis: a banda del que fa referència a l'educació musical i als vincles afectius pares-nadons, val a dir que també introdueixen l'infant en la literatura oral, o sia en el patrimoni cultural; així mateix, potencien el desenvolupament del llenguatge en tant que afavoreixen l'adquisició de vocabulari, estimulen la producció de sons, etc.

I love Costa Brava

Finalment, proveïts amb para-sol, gorreta, filtre solar i la tovallola que ens van regalar els amics, hem anat a la platja. Només hi hem estat vint minuts, entre les sis i les set de la tarda, per precaució. Però em moria de ganes de que l'Anna conegués el mar. I sembla que li ha fet gràcia: ho observava atentament i somreia... Ja arribarà la part dura de l'educació; de moment, la transmissió dels nostres costums i valors, donar-li a conèixer allò que per nosaltres és bo o bonic, està resultant un plaer!

Drets i deures

Dilluns vam anar d'excursió a la vall de Camprodon: volem compartir amb la nostra filla allò que ens agrada... Després, un altre dia d'aquesta setmana, vaig veure a TV un reportatge colpidor sobre l'explotació infantil a diversos països...
Aquí no fa pas tant que, salvant les distàncies, l'infant també era subjecte d'obligacions; la infància tenia un valor econòmic, perquè aleshores també la família tenia importants funcions econòmiques. Però les coses han canviat fins a l'extrem que avui l'infant és només subjecte de drets i ocupa -per a l'adult- un lloc de significat bàsicament afectiu. Suposo que ho hem de valorar com a positiu. Ara bé, no trobeu que és perjudicial ajornar un any i un altre, a través de la infància i l'adolescència, l'assumpció de responsabilitats?

Ja menja fruita

Ens han dit al CAP que podem introduir algunes fruites: taronja, poma, pera i plàtan. Uns 200g substituirien un dels 4 biberons diaris que pren ara; mentres no en mengi aquesta quantitat, caldrà completar l'àpat (el berenar) amb més o menys llet.

Doncs bé, l'Anna no sembla tancar-se a gustos nous. De moment, la taronja (en forma de suc poc colat), la pera i la poma (triturades amb el minipímer) li han agradat. I està aprenent amb força èxit a menjar-s'ho amb cullera... Sort dels pitets, per cert!

He decidit (segons recomanació de C. González) introduir aquestes fruites d'una en una, poc a poc. Ja hi serem a temps a barrejar-les quan hàgim comprovat que cap d'elles li senta malament, quan n'hagi conegut els gustos per separat i sapiguem si li agraden. Per altra banda, ara comença a posar-s'ho tot a la boca, i penso que convé aprofitar aquesta CURIOSITAT que tenen els infants i que, malgrat ser el motor del món, anem perdent amb l'edat.