Llibertat i justícia

Sempre m'ha preocupat (i ocupat) la justícia. La llibertat és un valor que inequívocament defenso Ara bé, com l'entenia Bakunin: no puc ser veritablement lliure si no ho som tots. 

Perquè un pugui exercir el seu dret, cal que algú altre exerceixi un deure. Aquesta necessària correspondència que ens recordava l'altre dia la T. Forcades, em fa pensar en la imatge dels vasos comunicants. 

Em sembla que faré servir aquesta metàfora a l'aula. Perquè la balança em serveix per referir-me als valors: és just el desequilibri entre drets i deures?, que unes persones tinguin més llibertat que altres? ...Però amb els vasos comunicants podem referir-nos a la contingència, a la realitat no opcional de l'equilibri entre drets i deures.

Rondinar no educa

A casa tenim un vici pèssim: el de rondinar. Miro de lluitar per eradicar-lo. Perquè està vist que no resol res, com tampoc són útils educativament parlant els retrets, les amenaces, els insults ni els sermons.

Aquest llibre, que és un clàssic, m'ha ofert alternatives. Parla d'escolta activa, de reconeixement, de posar nom als sentiments, de descriure el probema, d'ordres rases i curtes, de conseqüències naturals, de resolució conjunta... de responsabilització. El recomano a tota persona educadora que no l'hagi llegit (i treballat, perquè és un llibre amb exercicis).

I, atenció!, que amb els adults de vegades també ho fem, això de rondinar enlloc d'exigir responsabilitats. Penso que no ens hauríem d'oblidar mai de RECONÈIXER a cada ciutadà els seus drets i els seus deures.

4 anys que han passat volant

L'Anneta ja ha completat el cicle inicial de l'Educació Primària. 

En els quatre anys que fa que no escric al blog, ha après moltíssimes coses. Per exemple, ara llegeix i s'explica molt bé. Recordo que vaig prendre nota del progrés del seu llenguatge durant un any fins que, quan en tenia 3 i mig, es va inventar un conte amb plantejament, nus i desenllaç! Li continuen agradant les històries, les fantasies, la lectura. (La foto és de fa 2 anys.)

Ella ha après tantes coses que no les podem pas explicar. Jo, tanmateix, sembla que m'hagi quedat clavada. He actuat de puntal, de coixí emocional... hi he estat (i hi sóc) per la meva filla. Però l'estabilitat que necessiten els infants no ha de representar una presó per als pares, oi? De fet, els aprenentatges no sempre són perceptibles externament.