Creure

A més de "tenir fe" i d'"admetre quelcom com a cert", creure és "tenir algú com a veraç en allò que diu" i creure en algú és "tenir fe en la seva veracitat i la seva virtud". Quan col·loquialment utilitzem el verb creure com a sinònim d'obeir, penso que estem parlant implícitament del reconeixement d'una autoritat que es basa en la confiança. És a dir que els nostres educands han de creure'ns  perquè -ho entenguin o no- saben que estem encertats, perquè ens hem guanyat la seva confiança,. Per això és tan important que mesurem les nostres bronques i que distingim amb claredat, per exemple, les situacions en què ens enfadem de les situacions en què ens enfadem molt.

Avui

Pel que fa a noció del temps, l'Anna només distingeix entre "avui" i "un dia" (que tan pot ser passat com futur, malgrat que conjuga el verb com correspon en cada cas). Quan li dic que x cosa passarà demà, no ho acaba d'entendre:

-Avui quan ens aixequem? -diu.

I jo li responc:

-Sí, demà; quan ens llevem ja serà demà.

...Però encara no ho acaba d'assimilar. Quina felicitat la seva (o dolor, puntualment), la de viure tan intensament el present, sense perspectives de passat ni de futur.

Acaba de passar la varicel·la i ha fet una nova estirada. S'està fent més llarga que un dia sense pa!