Un dels objectius que m'he plantejat aquestes vacances és acabar amb aquest rotllo ploramiques que porta la meva filla. Es veu que és la manera més fàcil d'aconseguir l'atenció de la mare -per culpa meva és clar- tant de dia com de nit... I ja en tinc més que suficient!!! Ara m'esforço per deixar-la que faci el ploricó, miro de no reaccionar si no em reclama d'una manera més acceptable, a través del llenguatge. Està costant, però anem millorant. De nit és més difícil perquè, amb tal que no desperti son pare (que va tan i tan cansat) li dóno el que em demani... Contradiccions de l'educació i la vida!
Però hi ha més plors. El de llàgrima sincera: sempre ha estat una nena molt espantadissa, que sembla que encara pateixi algun sentiment d'abandó en el fons del seu cor o el seu inconscient. I el plor de les pataletes: aquest inclou crits importants però poques llàgrimes, i d'aquest en tenim sovint també darrerament... perquè un altre dels objectius de les vacances és que la nena entengui que no fer cas a la mare té conseqüències.
Entrades
