Penso que ens convé una reforma horària, un apropament a l'horari europeu. Sé que no és fàcil, però només que tanquéssim les oficines, botigues, fàbriques, escoles, gimnassos... tot una hora o dues més aviat, aconseguiríem una mica més de calma per sopar en família i marge per no anar a dormir amb la panxa plena. A canvi, al migdia hauríem de fer un àpat més lleuger, una aturada més breu i estalviar desplaçaments poc racionals.
Però això no té res a veure amb la jornada continuada (de 9 a 14 h.) que fan avui algunes escoles i reclamen unes quantes més. No és gens europeu dinar a quarts de tres! I tinc els meus dubtes que sigui gaire saludable. D'altra banda, permeteu-me qüestionar fins punt es podria demostrar que l'aprenentatge sigui major.
Respecto les famílies i associacions de mares i pares que ho demanen, perquè segurament els facilita la conciliació de la seva vida laboral amb la familiar. Tanmateix pertoca decidir a l'autoritat encarregada de l'educació, qui ha de vetllar per garantir els drets, benestar i màxim èxit educatiu dels infants. En el nostre cas és la Generalitat, i trobo que li falta lideratge... sembla navegar sense un rumb clar. Això de l'autonomia de centre és una arma de doble tall -de vegades tinc la sensació que és un campi-qui-pugui!
Perquè, si qualsevol horari és bo per als nens i el seu procés educatiu, si les escoles el poden adaptar a les condicions de cada entorn / necessitats de la majoria de famílies (mai totes, perquè són diverses, cada casa és un món!) ...Doncs aleshores, si podem adaptar horaris, també ho podem fer amb els calendaris, no? Que tota la mainada faci tantes vacances a l'estiu en una comarca que viu del turisme, on tants pares i mares és quan més treballen, tampoc facilita la vida familiar.
Proposo doncs mirar cap a Europa. I que les decisions es prenguin tenint en compte les necessitats dels mestres, de les famílies però, sobretot, dels infants.
Entrades
