Adopció

L'Anna ha de créixer sabent que és adoptada. A més d'anar-li explicant que teníem tantes ganes de tenir-la que vam esperar anys i que finalment vam ser molt feliços quan vam poder anar-la a buscar a Lleida, a més de familiaritzar-la amb la idea que va néixer "de la panxa d'una altra mama" i totes aquestes coses, també ha d'anar sentint aquesta paraula no gaire dolça: adoptada. Perquè si un dia a l'escola li diuen, no li faci mal sinó que ho tingui assimilat amb la màxima naturalitat. Segons les professionals que ens fan el seguiment no seria bo que a la llarga recordés "el dia que em van asseure i em van dir que era adoptada". Arribarà el dia que ella començarà a fer preguntes i aleshores serà tan senzill com anar-les responent amb la informació de que disposem.

Motricitat lliure però segura

Ai, que passa per ull! ...La mama, que es distreu fent la foto.
No patiu; tinc clar que deixar-la que es bellugui al seu aire i faci els seus experiments, requereix també assegurar les condicions perquè no prengui mal.
Per altra part, haig de dir que les nostres relacions a l'hora del bany i altres atencions han millorat molt des que intento "escoltar" més la meva filla, estar atenta a quins dels meus gestos li resulten agradables i quins desagradables. Però no és tan fàcil com somriure-li i dir-li paraules dolces: les mans, de fet, potser reflecteixen les emocions més que la cara, perquè s'escapen més del control de la voluntat. Trobo que moure-les tendrament i delicada vol molta tranquil·litat i poca pressa!

L'autonomia dels petits infants

No sabeu com s'entretén amb el "'playpark" que li va regalar la colla d'Hospitalet!
Si les primeres setmanes em semblava que havia de dur la nena a coll quant més millor, ara vaig entenent que també necessita "estones lliures". Les estones en que està desperta però soleta són molt valuoses per al desenvolupament del seu autoaprenentatge. Segons la pedagogia de Pickler (estic llegint una publicació que podríeu trobar a http://www.rosasensat.org/antiga/biblioteca/Bib-Loczy-web.pdf) l'infant explora l'entorn, experimenta amb les seves capacitats motrius i manuals... i ho fa de manera progressiva, a través d'un programa millor seqüenciat que qualsevol disseny curricular; a més aprèn a aprendre!
Ara bé, sense la seguretat afectiva que li transmetem, aquest procés no seria possible. Per això em pregunto: com trobar l'equilibri entre autonomia i dependència afectiva?, o sia quant temps la deixo sola i quant l'agafo i "li donc marxeta"?

Abans / després

De mica en mica hem lograt que no plori (o no tant) a l'hora del bany. Sembla que comença a disfrutar de l'estoneta íntima que hi passem... Penso que en part era qüestió d'escoltar-la més, o sia d'estar encara més atenta a què li agrada i què no en cada moment. Potser les mares de vegades intervenim de manera massa intempestiva: com que al nadó se li ha de fer tot, no el deixem participar...
D'aquest tema m'agradaria que en parléssim més, perquè estic llegint un llibre de l'escola de l'Emmi Pickler que em va deixar ma germana i que m'està agradant molt.