Avortament?

Em tatxareu de carca. I no voldria que ningú em prengués per "pepera" o integrista catòlica. Però no puc evitar pensar que probablement no tindríem la nostra estimadeta Anna amb nosaltres si la seva mare biològica hagués pogut avortar. Ja sé que sona egoïsta... La veritat és que no acabo de veure clara la lliberalització de l'avortament (llevat de casos concrets) havent-hi com hi ha avui accés als diversos mitjans anticonceptius i tanta informació sobre els mateixos.

Estudiant

Comença a estudiar-se les mans. Les observa molt atentament, sembla que estigui analitzant la qüestió. Suposo que aviat lligarà caps i arribarà a la conclusió que són seves i les pot controlar... Quin gran descobriment, oi?
La meva filleta s'està fent "grandeta". Ja ens reconeix i ens somriu tot sovint. Plora menys; riu més. I comença a fer sorolls diversos amb la boca, com si ens volgués parlar. Que interessant que és ser testimoni d'aquest procés de desenvolupament tan fascinant!

Estones de tot

La foto ha sortit moguda però per fi l'atrapo amb una rialleta!
Té estones molt divertides però també plora sovint. De vegades no sé per què... Sobretot quan de matinada somica adormida: potser té malsons? Hi pot haver ja pors dins el seu subconscient? Pot ser que arrossegui algun mal rotllo de quan era a la panxa de la seva mare biològica?
Diuen que el benestar del fetus depèn no només de l'aliment i altres qüestions físiques sinó també de que se'l desitgi o no; es veu dins l'úter reb estímuls i viu experiències auditives, tàctils, etc. que "queden enregistrades en el seu aparell protomental i que conservarà dins la ment, com tota experiència viscuda, al llarg de tota la vida" (Vilaginés, 2007) Fins quin punt ens ha de preocupar això als pares adoptants?

Obeir o no els pediatres

Diuen els pediatres que no cal patir si la nena no va de ventre, que és normal amb la llet artificial, que potser té un esfínter mandrós i no és bona una excessiva estimulació, ajudar-la cada dia ni abusar dels supositoris. D'acord. Els mirem de fer cas. També accepto que cal protegir-la del sol, la recomanació de determinades vacunes i moltes orientacions que ens dónen.
Però hi ha coses en les quals no els obeiré; com al que diu que li aixequem el llit per evitar glopades: jo penso que si sempre estigués inclinada no tindria la llibertat de moviments que té en posició horitzontal! També em rebelo contra tots aquells que diuen que "s'ha de deixar plorar els nadons perquè sino els malcries, que saben llatí, manipulen els pares i esdevenen petits tirans capritxosos..." Em pregunto a qui se li van acudir aquestes bajanades?! Si no li puc resoldre el problema que la fa plorar, com a mínim agafar-la a coll i que plori acompanyada, no trobeu?