Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antropologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris antropologia. Mostrar tots els missatges

26/8/16

L'atenció


A l'hora de conciliar vides familiar i professional, les mares tenim problemes amb la manca de temps, d'energia... i també amb l'atenció. Si, quan per exemple intentem concentrar-nos en una lectura, els fills ens reclamen, ràpidament l'amígdala envia senyals a través dels circuits subcorticals i... lectura enlaire!
Gràcies en part a això l'èspècie humana va sobreviure a la prehistòria. Però, per sort, la nostra ment va desenvolupar després el neocòrtex, que avui necessitem per comprendre, analitzar i actuar davant la complexa modernitat.
Per tal que les coses vagin bé per a nosaltres i per als nostres descendents de generacions futures, cal que cultivem tres tipus d'atenció: l'autoconsciència, l'atenció als altres (empatia) i el "gran angular" (consciència ampla del món i amb vistes a l'horitzó). Cal també que sapiguem passar al "zoom" quan convingui per enfocar qüestions concretes tot dedicant-hi l'esforç cognitiu de la plena atenció. I això no és fàcil en aquest temps de distraccions, estrès i ansietat produïda per l'excés d'informació. L'autocontrol és la clau.
Deixar la ment en mode relax i que divagui també convé de tant en tant, perquè és aleshores quan pot esdevenir creativa... encara que compte amb la tendència a donar voltes als problemes! L'optimisme també és condició sine qua non de l'eficiència, perquè les emocions interactuen estretament amb l'atenció.
De tot plegat i d'altres qüestions en parla aquest interessant llibre que us recomano.

16/1/11

Càrrega doble

Gratificant però alhora pesada és la càrrega que duem moltes dones com jo quan tenim fills...
I és que, com a filles, hem heretat la idealització de la mare amb dedicació absoluta; però, com a dones del segle XX, som hereves de la lluita feminista per l'alliberament de la dependència del mascle.
Volem tenir un paper actiu en la societat, en la producció, encara que no se'ns acaba de descarregar de les tasques reproductives; som cuidadores fins al preu de descuidar-nos, perquè no s'han produït encara "les transformacions estructurals que permetin realment unes condicions dignes per dur a terme l'exercici de la criança, sense renunciar de manera permanent a la realització en altres plans de l'existència". Ho diu Gemma Cànovas, que parla de "generació frontisa" en un llibre que aviat us comentaré.

2/10/10

"Meu!"

L'Anna ha après a dir la paraula màgica durant aquestes primeres setmanes a l'escola-bressol.
Els homes, veieu, no es deixen guiar pels fets, sinó per les paraules. A la possibilitat de fer aquesta o aquella altra cosa, prefereixen la possibilitat de parlar d'aquest o d'aquell objecte en els termes convinguts per endavant. I aquests termes, que tenen una gran importància per a ells, són els següents: "el meu", "la meva", "els meus"... (TOLSTOI: Història d'un cavall)

3/6/10

Llenguatge

Gat, Lola, cotxe... són algunes de les coses que l'Anna ja diu. Anomena els familiars, alguns objectes quotidians, animals, aliments... i comença a unir mots: "vull aigua", "mama vine", "hola papa", "ja està"; també comença a interpretar cançons!
Ara bé, no l'entén gairebé ningú més que sa mare. He comptat uns 50 mots, però probablement no més de 20 són intel·ligibles per a la resta... Bé, és un procés lent si voleu, però realment interessant. Un cop més, flipo amb el desenvolupament de l'infant. Tal vegada el que més m'agrada d'aquesta etapa tan esgotadora (que siguin "belluguets" requereix una energia que em manca!) sigui la possibilitat de començar a DIALOGAR amb la meva filla. Sí, la comunicació que a l'inici es basava en el tacte, el gest, el plor, etc, ara pren formes força més sofisticades; ara pren formes específicament humanes: el llenguatge no només ens permet expressar sinó també activitats tan pròpies de la nostra espècie com són raonar o pactar.
Per cert, avui hem anat a cal metge per fer la revisió dels 18 mesos i tot està correcte, llevat dels antibiòtics que li han receptat pel refredat - mal d'orella.

13/6/09

Quan els diumenges eren diumenges

Quan els de la meva generació érem infants calia anar a dormir a les nou, el dia de la Palma s'estrenava la roba de primavera, passàvem de "nens petits" a "nens grans" amb la primera comunió, els diumenges ens havíem de mudar... A casa, el diumenge era el dia que sortíem amb el pare i la mare, fèiem una excursió, dinàvem fora o bé cel·lebràvem algun àpat amb els avis o oncles, i podíem menjar la piruleta o altra llaminadura setmanal per postres.
La societat postmoderna (és interessant com Z. Bauman la bateja de "líquida" per la manca d'elements "sòlids" estructuradors) ha ofert tanta llibertat individual que ja no hi ha pautes de com cal vestir, ni horaris, tampoc hi ha gaires normes ni molt menys rituals.
Al nostre entorn veiem comunitats més tradicionals, com ara els marroquins, que encara tenen ritus de pas contundents com la circumcisió o el casament; per la festa de final del ramadà fan neteja a fons de la casa, si convé pinten, renoven cortines o el mobiliari que calgui; estrenen roba per la festa del xai...
Però nosaltres ens vestim com ens plau tant se val quin dia sigui, els nostres joves es "desmadren" cada cap de setmana sense esperar a Carnaval o la Festa Major... I a casa nostra, si no fos per les trobades familiars de tant en tant, amb prou feines tenim diumenges.

9/1/09

Cal tota una tribu

Amb tantes iaies, tietes, avis, oncles, etc, em sembla que a l'Anna no li faltarà l'afecte necessari per adquirir una bona seguretat emocional. Sempre a coll d'un o altre!
...Això em recorda la tradició oest-africana segons la qual el nen va de cos en cos, de falda en falda dels parents. A través d'aquest contacte físic desenvolupa un fort sentiment de pertinença al llinatge, cosa molt important en aquelles societats. Coneixeu el proverbi africà que diu que per educar un infant cal tota una tribu? Bé, si us interessés el tema us puc passar bibliografia.
Tornant a nosaltres, els occidentals ens vam inventar l'escola, les identitats nacionals, les de classe... i la família va començar a "passar de moda". Després, a l'era post-industrial, la societat (líquida que diu Bauman) ha anat fent desaparèixer tots els vincles sòlids que ens feien sentir part d'algun "nosaltres". Penso que cal recuperar-los. Apostem d'entrada pel de la família!

27/12/08

Concepte de família

Els fills adolescents d'en Lluís, la Mar i en Lluís, estan contents de tenir una nova germaneta. Aquesta ho és per part de pare. En Tomàs (que ara farà 4 anys) ho és per part de mare, i no entén que la germana dels seus germans no sigui també germana seva. Va venir a cagar el Tió amb les cosinetes Lloveras i ens ho vam passar la mar de bé...
Sempre m'ha agradat que a casa tinguem un concepte de família obert. Ho ha estat des que les noves parelles del pare i la mare van consolidar el seu lloc a la nostra.
Una família no és més que una ESTRUCTURA SOCIAL ESTABLE formada per unitats que desenvolupen uns rols dinàmics i interrelacionats. I les funcions de qualsevol tipus de família, des de les més tradicionals fins les més postmodernes, són: acompanyar, cuidar, protegir, socialitzar i, sobretot, establir vincles afectius estables que ens proporcionaran un sentit de pertinença lligat a una història vital, a uns valors i uns sentiments comuns. Tant és que els fills siguin biològics, adoptius o polítics si s'estableixen llaços forts i permanents. La voluntat juga un paper important en tot aixó, i penso que també el temps amb les corresponents vivències compartides incideixen en la creació i consolidació de vincles.