S'acaba l'hivern

La nevada del 8 de març no l'oblidarem: blancor, aïlament, espelmes, arbres caiguts, dutxes amb aigua de neu fosa... la nena veia que els interruptors no feien res, que els pares estaven inquiets i el germà desconegut (sense ordinador ni tele, va trobar un entreteniment a jugar amb ella!)

Aquest episodi ha representat el final d'un hivern que se m'ha fet molt llarg. Ara l'Anna ja es coneix la casa pam a pam; li calia poder començar a explorar l'exterior.

"Compte! Podries caure"

Aquests dies pseudoprimaverals que ens ha fet, i que tant benvinguts han estat, la nostra petita trapella ha redescobert l'hort, el galliner, el jardí... Sort que l'avi està treballant per posar-hi alguna tanca, perquè hi ha un munt de perills!

Com a alternativa al fatalista i tan freqüent "cauràs, et faràs mal" (que acaba essent veritat) prefereixo avisar la nena dels riscos que corre per tal que prengui part activa a tenir cura de sí mateixs. Això no treu que caldrà estar atents en tot moment; però espero que n'hi hagi prou de vigilar-la a alguns metres de distància per tal que pugui gaudir de l'autonomia que li proporciona caminar.