Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personal. Mostrar tots els missatges

22/6/11

Benvingut l'estiu!

Avui he començat a treballar després d'unes vacancetes a Marroc que ja us explicaré.
Però avui ha començat l'estiu, i nosaltres n'estem molt contentes!
Demà és el darrer dia de l'Anna a la llar d'infants; passat l'estiu s'incorporarà a P3, a "l'escola dels grans"...

20/2/11

Es fa gran...

Cel·lebrem que l'Anna ha superat la seva addicció al xumet!!! Un gran què, que dormi sense pipa!!!
La pipa s'ha anat fent petita a mesura que ella es va fent gran (aquesta estratègia ha resultat)...
I aquí la veieu, amb nens i nenes més grans, satisfeta d'uns avenços que ja pot expressar amb paraules. Perquè l'evolució del seu llenguatge és important: sap demanar; sap explicar qui és qui, què menja, què fem i moltes altres coses; utilitza els temps present, passat i futur, i també el subjuntiu... A més, té força control d'esfínters: aviat treurem bolquers.
Per cert, la foto és de l'aniversari de la cosineta Duna, una festa preciosa a la granja escola La Perdiu, a l'Alt Empordà.

16/1/11

Càrrega doble

Gratificant però alhora pesada és la càrrega que duem moltes dones com jo quan tenim fills...
I és que, com a filles, hem heretat la idealització de la mare amb dedicació absoluta; però, com a dones del segle XX, som hereves de la lluita feminista per l'alliberament de la dependència del mascle.
Volem tenir un paper actiu en la societat, en la producció, encara que no se'ns acaba de descarregar de les tasques reproductives; som cuidadores fins al preu de descuidar-nos, perquè no s'han produït encara "les transformacions estructurals que permetin realment unes condicions dignes per dur a terme l'exercici de la criança, sense renunciar de manera permanent a la realització en altres plans de l'existència". Ho diu Gemma Cànovas, que parla de "generació frontisa" en un llibre que aviat us comentaré.

7/1/11

Saturada d'emocions

Des del final de trimestre a l'escola-bressol, tot ha estat un continu d'emocions fortes per a ella: Tió, família, avió, barco, viatge a Canàries amb el papa i la mama, "campanades" de Cap d'Any, cavalcada i regals de Reis... Realment, ha estat molt bonic compartir aquestes festes amb la xerrameca de casa. Però també hi ha hagut panxa "plena", poca gana, ploriqueigs, poca son i fins i tot un episodi de terror nocturn.
Per si algú no ho sap, el que s'anomena així és una alteració del son relativament freqüent en infants de 2 a 5 anys. Es produeix quan, degut a un excés de cansament (físic o mental), la criatura dorm tan profundament que té dificultats per passar de la fase IV de son profund a una fase de son més lleuger. Les manifestacions físiques del terror nocturn són alarmants: l'Anna plorava desconsoladament, cridava, i es veu que poden arribar a fer-se mal, perquè hi ha agitació motriu (en el son profund, al contrari que en fase REM, ens podem moure). Semblen desperts però ni ens reconeixen ni demà se'n recordaran... Paciència i, simplement, estar al seu costat discretament: en 10-20 minuts es tornarà a adormir.

'

2/10/10

Autocrítica

Ja sé que encara és petita... però de vegades em treu de polleguera!
Per exemple quan, menjant, fa certes marranades, coses que li he dit mil vegades que no es fan.
Avui he tingut un mal dia i he abusat de certes estratègies "educatives" que, en realitat, dubto molt que ho siguin. Una: m'adono que sóc una mica histèrica perqùè a la tercera que li repeteixo alguna cosa i no em fa cas li cardo uns crits que no vegis (i després pretenc que demani les coses sense cridar!) Dues: enfadar-me o mostrar-me trista ("si vols que la mama estigui contenta fes...") veig que sol funcionar però esdevé una mena d'odiós xantatge emocional.
L'Anna ha d'aprendre a comportar-se adequadament no pas per por a perdre la bona relació amb la mare, ni tan sols per obtenir la seva aprovació, sinó per... per... No ho sé. Com? Com, a aquesta edat en què encara no pot comprendre que l'acceptació social requereix el compliment d'unes pautes?
Decididament, em calen noves estratègies, bastantes idees i mooolt autocontrol.

"Meu!"

L'Anna ha après a dir la paraula màgica durant aquestes primeres setmanes a l'escola-bressol.
Els homes, veieu, no es deixen guiar pels fets, sinó per les paraules. A la possibilitat de fer aquesta o aquella altra cosa, prefereixen la possibilitat de parlar d'aquest o d'aquell objecte en els termes convinguts per endavant. I aquests termes, que tenen una gran importància per a ells, són els següents: "el meu", "la meva", "els meus"... (TOLSTOI: Història d'un cavall)

8/9/10

Queixar-se o parlar

"Demana ajut quan el necessita; i quan no, també." Això deia de l'Anna l'informe que l'educadora de l'escola-bressol va fer a final de curs. Però jo vaig pensar... "i tu qui ets per jutjar el que és o no una necessitat de l'altre?"
Sigui com sigui, el que intento és que l'Anna aprengui a dir què li passa, a demanar ajuda amb paraules, enlloc de somicar, cridar o ploriquejar (recursos fàcils però poc específics i no acceptats socialment).
Ara bé, sincerament, sóc un bon exemple? Doncs... una cop més, els fills ens fan de mirall: déu n'hi dó si en sóc de rondinarie! Quantes vegades acabo estalviant-me la conversa que caldria amb aquell amb qui m'he enfadat!

25/8/10

Xafogor en temps de crisi

"La crisi" no és només quedar-se sense feina o que t'abaixin el salari; no és tan sols haver de renunciar als capricis i fer números quan vas a plaça. És també una reducció de jornada laboral i sou paradoxalment acompanyada d'un increment de maldecaps; és sentir-se atrapada entre les exigències de l'economia i les de la maternitat... Aquesta situació, quan coincideix amb una tarda de calor tan enganxifosa com la d'avui, en què la nena no dorm, no menja bé, es posa pesadeta... resulta quasi IN-SU-POR-TA-BLE.
Molts sabeu de què parlo, oi?

1/8/10

Uns dies al "poble" de la mama

Com que faig vacances, hem passat uns dies al Maresme: a Mataró, on la nena ha conegut els gegants i tota la fauna per les Santes; i a casa la tieta Anna, on ha establert una major relació tant amb la cosineta com amb els animals. També hem estat força amb la iaia... I, bé, m'agrada que per uns dies puguem gaudir d'estar prop dels meus, que l'Anna se'n senti part, que conegui les arrels mataronines i també que aprengui dels avis i tiets. De fet espero que, a mig o llarg termini, pugui passar part dels estius allà mentre el papa i la mama treballem.

17/7/10

Al Pirineu en família

Aquestes vacances al Pallars Sobirà, malgrat ha plogut i ha fet núvol cada dia!, han estat una nova oportunitat per relacionar-nos amb la natura (ja veieu, amb els cavalls, les ovelles, etc) i per retrobar-nos tots tres. Ei, que ja som una família amb totes les de la llei!!!
De fet, que tinguem la sentència d'adopció i l'Anna porti oficialment els nostres cognoms, a la pràctica, no ha canviat res. Suposo que és com quan una parella que fa temps que s'estimen i viuen junts... decideixen casar-se: una mena de reforç i incentiu per al compromís i vincles que ja hi havia, no?

3/6/10

Llenguatge

Gat, Lola, cotxe... són algunes de les coses que l'Anna ja diu. Anomena els familiars, alguns objectes quotidians, animals, aliments... i comença a unir mots: "vull aigua", "mama vine", "hola papa", "ja està"; també comença a interpretar cançons!
Ara bé, no l'entén gairebé ningú més que sa mare. He comptat uns 50 mots, però probablement no més de 20 són intel·ligibles per a la resta... Bé, és un procés lent si voleu, però realment interessant. Un cop més, flipo amb el desenvolupament de l'infant. Tal vegada el que més m'agrada d'aquesta etapa tan esgotadora (que siguin "belluguets" requereix una energia que em manca!) sigui la possibilitat de començar a DIALOGAR amb la meva filla. Sí, la comunicació que a l'inici es basava en el tacte, el gest, el plor, etc, ara pren formes força més sofisticades; ara pren formes específicament humanes: el llenguatge no només ens permet expressar sinó també activitats tan pròpies de la nostra espècie com són raonar o pactar.
Per cert, avui hem anat a cal metge per fer la revisió dels 18 mesos i tot està correcte, llevat dels antibiòtics que li han receptat pel refredat - mal d'orella.

13/5/10

El primer trau

L'Anna està començant a fer amistats al veïnat. El jardí s'hi presta, ara que hi ha la tanca... Però els perills són arreu per una vaileta que no para de moure's, enfilar-se, experimentar tota mena de desplaçaments i exercitar la coordinació per adquirir majors habilitats psicomotrius.
És clar que, una hora o altra, una es cansa i ja no coordina tant... Així és com diumenge passat vam haver de córrer a urgències per tal que li cosissin un trau al mig del front. Com que era la primera vegada, l'hemorràgia ens va espantar, però tant de bo tots els accidents fossin com aquest.

31/3/10

S'acaba l'hivern

La nevada del 8 de març no l'oblidarem: blancor, aïlament, espelmes, arbres caiguts, dutxes amb aigua de neu fosa... la nena veia que els interruptors no feien res, que els pares estaven inquiets i el germà desconegut (sense ordinador ni tele, va trobar un entreteniment a jugar amb ella!)
Aquest episodi ha representat el final d'un hivern que se m'ha fet molt llarg. Ara l'Anna ja es coneix la casa pam a pam; li calia poder començar a explorar l'exterior.

7/3/10

"Compte! Podries caure"

Aquests dies pseudoprimaverals que ens ha fet, i que tant benvinguts han estat, la nostra petita trapella ha redescobert l'hort, el galliner, el jardí... Sort que l'avi està treballant per posar-hi alguna tanca, perquè hi ha un munt de perills!
Com a alternativa al fatalista i tan freqüent "cauràs, et faràs mal" (que acaba essent veritat) prefereixo avisar la nena dels riscos que corre per tal que prengui part activa a tenir cura de sí mateixs. Això no treu que caldrà estar atents en tot moment; però espero que n'hi hagi prou de vigilar-la a alguns metres de distància per tal que pugui gaudir de l'autonomia que li proporciona caminar.

19/2/10

Primer plat trencat

Aquest "bitxo" ja ha trencat el seu primer plat quan remenava (per variar!) els armaris de la cuina: es veia a venir... És que no para, la noieta. És realment esgotadora, aquesta etapa. Però segueix menjant bé i dormint bé; o sia que no em queixo!

3/2/10

L'Anna ja camina

Com heu vist, fa mesos que no tinc temps d'escriure al bloc. I no és que no tingui coses per explicar: el primer aniversari de la nena, el primer aniversari amb nosaltres, les vacances a Granada, les cel·lebracions familiars de Nadal, la nova cosineta, les primeres passes.
Està feta una trapella que tot ho remena. I em fa "enfadar" a l'hora de menjar perquè ho deixa tot fet una porqueria: com que ho vol fer sola, amb la forquilla, la cullera o les mans... imagineu-vos-ho! Des que va tenint dents, vol mossegar i s'entrena a mastegar; i, és clar, tendeix a rebutjar els purès. Suposo que "ja ho ha de fer", com se sol dir.
Demà anem al jutjat, a declarar que estem disposats a adoptar-la. La sentència està més a prop. Esperem que no hi hagi cap problema i ben aviat pugui dur els nostres cognoms definitivament.

18/11/09

I què fer quan no pot?

Quan la criatura gemega o rondina expressant impotència, què fem? Li solucionem el problema, per exemple donant-li aquell objecte que no pot abastar? La deixem "que s'espavili" i si no se'n surt "aíxí és la vida"? ... Suposo que el més adequat és ajudar-la per tal que ella pugui aconseguir allò que volia, de manera que es reforçarien les seves seguretat i autoestima.
Però no sempre està tan clar, oi?

15/11/09

"Ho-toco-tooot"

Em sembla que és l'única paraula amb sentit que diu! Realment està feta una trapella: remena tot el que pot... I si no pot, expressa la sensació d'impotència amb un gemec que ja vaig coneixent perquè és diferent dels que es poden interpretar com "tinc son" o "tinc gana" o "m'he fet mal".
Potser és això el que em crida més l'atenció del desenvolupament de l'infant fins el primer any: l'aparició de la voluntat. L'Anna ja no és una bebè que es deixa fer sinó una nena que fa, que es mou, que desitja, que busca, que no para!!!

20/9/09

Socialització de virus

I al cinquè dia, em truquen de la llar d'infants que la vagi a buscar, que té febre. Quina nit: mai no havia tingut una temperatura tan alta! El metge diu que només és un refredat, i que acabem de començar el curs...
La foto és de quan la febre ja anava de baixa i es va animar. Heu vist que ja comença a gatejar? Ha coincidit amb les primeres dents.

17/9/09

Socialització II

A la llar d'infants anem fent; avui ha plorat una mica més i no ha volgut berenar... Ja se sap per això se'n diu "procés d'adaptació"!
Però resulta que hem descobert un segon espai de socialització: és el petit parc infantil de Vall-llobrega, que està davant l'escola i la llar d'infants. La mainada hi va amb els pares/mares quan surten de classe, si més no ara que encara fa bon temps. Com veieu a la foto l'Anna ja ha fet amigues. Per a mi també resulta un nou espai de relació on conèixer altres famílies i comunicar-m'hi. Ens mirarem d'integrar en aquest Vall-llobrega del que tantes ganes tenia de formar part.