"Demana ajut quan el necessita; i quan no, també." Això deia de l'Anna l'informe que l'educadora de l'escola-bressol va fer a final de curs. Però jo vaig pensar... "i tu qui ets per jutjar el que és o no una necessitat de l'altre?"Sigui com sigui, el que intento és que l'Anna aprengui a dir què li passa, a demanar ajuda amb paraules, enlloc de somicar, cridar o ploriquejar (recursos fàcils però poc específics i no acceptats socialment).
Ara bé, sincerament, sóc un bon exemple? Doncs... una cop més, els fills ens fan de mirall: déu n'hi dó si en sóc de rondinarie! Quantes vegades acabo estalviant-me la conversa que caldria amb aquell amb qui m'he enfadat!
Entrades
