Si darrerament no penjo fotos és perquè totes em surten mogudes! És que no para, no para quieta... Tota l'energia que li sobra em manca a mi. I tampoc no calla: tot el dia canta i xerra com una cotorra!!! I el problema és que m'està costant posar-li límits perquè no m'escolta, de fet, penso que de vegades ni tan sols em sent, absorta com està en les seves històries, la seva fantasia.
En el que hem millorat, lentament, és en el son: cada cop es desperta (i em desperta) menys vegades. Mica en mica, aprèn a agafar un mocador de la tauleta de nit, a encendre el llumet per buscar el peluix quan l'ha perdut, o per beure del got d'aigua que també té a la tauleta... tot i que encara no és prou autònoma per anar a fer un pipí tota sola de nit, encara no acaba de saber posar-se les sabatilles... Quanta paciència que cal! Però que maca que és!
Entrades
