12/10/16

D'horaris i calendaris


Penso que ens convé una reforma horària, un apropament a l'horari europeu. Sé que no és fàcil, però només que tanquéssim les oficines, botigues, fàbriques, escoles, gimnassos... tot una hora o dues més aviat, aconseguiríem una mica més de calma per sopar en família i marge per no anar a dormir amb la panxa plena. A canvi, al migdia hauríem de fer un àpat més lleuger, una aturada més breu i estalviar desplaçaments poc racionals.
Però això no té res a veure amb la jornada continuada (de 9 a 14 h.) que fan avui algunes escoles i reclamen unes quantes més. No és gens europeu dinar a quarts de tres! I tinc els meus dubtes que sigui gaire saludable. D'altra banda, permeteu-me qüestionar fins punt es podria demostrar que l'aprenentatge sigui major.
Respecto les famílies i associacions de mares i pares que ho demanen, perquè segurament els facilita la conciliació de la seva vida laboral amb la familiar. Tanmateix pertoca decidir a l'autoritat encarregada de l'educació, qui ha de vetllar per garantir els drets, benestar i màxim èxit educatiu dels infants. En el nostre cas és la Generalitat, i trobo que li falta lideratge... sembla navegar sense un rumb clar. Això de l'autonomia de centre és una arma de doble tall  -de vegades tinc la sensació que és un campi-qui-pugui!
Perquè, si qualsevol horari és bo per als nens i el seu procés educatiu, si les escoles el poden adaptar a les condicions de cada entorn / necessitats de la majoria de famílies (mai totes, perquè són diverses, cada casa és un món!) ...Doncs aleshores, si podem adaptar horaris, també ho podem fer amb els calendaris, no? Que tota la mainada faci tantes vacances a l'estiu en una comarca que viu del turisme, on tants pares i mares és quan més treballen, tampoc facilita la vida familiar. 
Proposo doncs mirar cap a Europa. I que les decisions es prenguin tenint en compte les necessitats dels mestres, de les famílies però, sobretot, dels infants.

30/9/16

Cal el compromís de tots


Segons estudis recents, la mitjana de nois i noies que abandona els estudis és del 20% -que ja és preocupant- però la xifra es duplica entre les famílies més pobres i les d'origen estranger. Cases on tenen prou feina a alimentar els fills i pagar l'habitatge és impossible que puguin pagar excursions, activitats extraescolars o el cost (sovint vergonyosament astronòmic) dels llibres de text per als seus fills.
Com abans de la democràcia, només els fills de "bona" família podran anar a la universitat. S'esvaeix la igualtat d'oportunitats que el dret a l'educació havia de garantir. S'esvaeix... no perquè els mestres no facin bé la seva feina, sinó perquè no són mags, perquè manquen recursos: manquen mestres per poder atendre la diversitat, manquen aules d'acollida, formació als pares i mares que la necessiten, manquen beques...
Ja està bé que parlem de renovació però, per assolir l'èxit escolar de la mainada, tinguem clara una cosa: cal que pares, mestres, administracions... tots fem pinya!

16/9/16

El camí de l'autonomia


Avui l'Anna ha anat sola a l'escola per primer cop. Jo he marxat a dos quarts de nou, tot deixant-la que acabés d'esmorzar i preparar-se... A les 9 arribava a clase puntualment i tranquil·la.
Hem celebrat aquest nou èxit, aquesta nova responsabilització: no es tracta només de saber anar pel carrer sinó també de controlar el temps! Ho celebrem d'una banda perquè a més autonomia de la filla, més llibertat per a la mare (d'aquesta manera tinc temps d'anar a treballar en bicicleta, que fer exercici em feia molta falta!)
Però també perquè em sento orgullosa d'ella, de que es vagi fent gran. I penso que aquestes coses, cal explicitar-les.

1/9/16

Treballadors, mans a l'obra!



Quan s'acaben les vacances alguns tornen a la feina com si anessin a la sala de tortures. És cert que el mot treball deriva del llatí tripalium, que era efectivament un instrument de tortura. Però també ens ho podem mirar diferent: m'agrada més el sinònim obra que -si bé habitualment fem servir en l'àmbit de l'art i en el de la construcció- vol dir també feina, "allò en que hom treballa", "aplicació de l'activitat humana a un fi" o el resultat d'aquesta aplicació, la cosa produïda.
M'inclino per aquest concepte perquè la majoria ja no treballem amb la intensitat i la resignació que ho feien els nostres pares o avis: hem assumit que no s'ha de viure per treballar, sinó tan sols treballar per viure; al capitalisme li ha interessat fer-nos consumidors d'oci, l'hedonisme s'ha disparat... I als nostres fills, a més, l'escola els ensenya a ser creatius.
Tanmateix, als temps que corren, convé que no ens oblidem de promoure el valor de l'esforç, perquè em temo que no els regalaran res. Donem exemple de lluita i constància que, com deia la padrina, "obre la porta a la peresa i entrarà a ta casa la pobresa"!

26/8/16

L'atenció


A l'hora de conciliar vides familiar i professional, les mares tenim problemes amb la manca de temps, d'energia... i també amb l'atenció. Si, quan per exemple intentem concentrar-nos en una lectura, els fills ens reclamen, ràpidament l'amígdala envia senyals a través dels circuits subcorticals i... lectura enlaire!
Gràcies en part a això l'èspècie humana va sobreviure a la prehistòria. Però, per sort, la nostra ment va desenvolupar després el neocòrtex, que avui necessitem per comprendre, analitzar i actuar davant la complexa modernitat.
Per tal que les coses vagin bé per a nosaltres i per als nostres descendents de generacions futures, cal que cultivem tres tipus d'atenció: l'autoconsciència, l'atenció als altres (empatia) i el "gran angular" (consciència ampla del món i amb vistes a l'horitzó). Cal també que sapiguem passar al "zoom" quan convingui per enfocar qüestions concretes tot dedicant-hi l'esforç cognitiu de la plena atenció. I això no és fàcil en aquest temps de distraccions, estrès i ansietat produïda per l'excés d'informació. L'autocontrol és la clau.
Deixar la ment en mode relax i que divagui també convé de tant en tant, perquè és aleshores quan pot esdevenir creativa... encara que compte amb la tendència a donar voltes als problemes! L'optimisme també és condició sine qua non de l'eficiència, perquè les emocions interactuen estretament amb l'atenció.
De tot plegat i d'altres qüestions en parla aquest interessant llibre que us recomano.

15/8/16

Temps lliure

Els pares, com a coordinadors i supervisors de l'educació dels fills, hem de gestionar part del seu temps no escolar. Els adults l'organitzem no només en funció dels nostres horaris i calendaris, sinó també tenint en compte els interessos de cada nen/nena i el que pensem que els convé. Per sort hi ha tota mena d'ofertes de lleure educatiu, tant a l'estiu com durant el curs: des dels clàssics casals fins a les colònies i campaments a la muntanya; enmig de la natura, amb cavalls... o a ciutat;  des de les activitats molt organitzades fins espais que respecten el ritme de cada infant.; en català o en anglès; activitats artístiques, d'esportives, etc.
Atenció, però! Cal que una altra part del temps lliure sigui veritablement lliure. Perquè són hores en què la mainada juga, llegeix, crea, s'avorreix, inventa, decideix, divaga... tot plegat tan enriquidor.
I, per cert, no oblidem que cal temps per compartir, amb les amics i amb la família.

30/7/16

Llibertat i justícia


Sempre m'ha preocupat (i ocupat) la justícia. La llibertat és un valor que inequívocament defenso Ara bé, com l'entenia Bakunin: no puc ser veritablement lliure si no ho som tots. 
Perquè un pugui exercir el seu dret, cal que algú altre exerceixi un deure. Aquesta necessària correspondència que ens recordava l'altre dia la T. Forcades, em fa pensar en la imatge dels vasos comunicants. 
Em sembla que faré servir aquesta metàfora a l'aula. Perquè la balança em serveix per referir-me als valors: és just el desequilibri entre drets i deures?, que unes persones tinguin més llibertat que altres? ...Però amb els vasos comunicants podem referir-nos a la contingència, a la realitat no opcional de l'equilibri entre drets i deures.

24/7/16

Rondinar no educa

A casa tenim un vici pèssim: el de rondinar. Miro de lluitar per eradicar-lo. Perquè està vist que no resol res, com tampoc són útils educativament parlant els retrets, les amenaces, els insults ni els sermons.
Aquest llibre, que és un clàssic, m'ha ofert alternatives. Parla d'escolta activa, de reconeixement, de posar nom als sentiments, de descriure el probema, d'ordres rases i curtes, de conseqüències naturals, de resolució conjunta... de responsabilització. El recomano a tota persona educadora que no l'hagi llegit (i treballat, perquè és un llibre amb exercicis).
I, atenció!, que amb els adults de vegades també ho fem, això de rondinar enlloc d'exigir responsabilitats. Penso que no ens hauríem d'oblidar mai de RECONÈIXER a cada ciutadà els seus drets i els seus deures.

20/7/16

4 anys que han passat volant

L'Anneta ja ha completat el cicle inicial de l'Educació Primària. 
En els quatre anys que fa que no escric al blog, ha après moltíssimes coses. Per exemple, ara llegeix i s'explica molt bé. Recordo que vaig prendre nota del progrés del seu llenguatge durant un any fins que, quan en tenia 3 i mig, es va inventar un conte amb plantejament, nus i desenllaç! Li continuen agradant les històries, les fantasies, la lectura. (La foto és de fa 2 anys.)
Ella ha après tantes coses que no les podem pas explicar. Jo, tanmateix, sembla que m'hagi quedat clavada. He actuat de puntal, de coixí emocional... hi he estat (i hi sóc) per la meva filla. Però l'estabilitat que necessiten els infants no ha de representar una presó per als pares, oi? De fet, els aprenentatges no sempre són perceptibles externament.