Cal el compromís de tots

Segons estudis recents, la mitjana de nois i noies que abandona els estudis és del 20% -que ja és preocupant- però la xifra es duplica entre les famílies més pobres i les d'origen estranger. Cases on tenen prou feina a alimentar els fills i pagar l'habitatge és impossible que puguin pagar excursions, activitats extraescolars o el cost (sovint vergonyosament astronòmic) dels llibres de text per als seus fills.

Com abans de la democràcia, només els fills de "bona" família podran anar a la universitat. S'esvaeix la igualtat d'oportunitats que el dret a l'educació havia de garantir. S'esvaeix... no perquè els mestres no facin bé la seva feina, sinó perquè no són mags, perquè manquen recursos: manquen mestres per poder atendre la diversitat, manquen aules d'acollida, formació als pares i mares que la necessiten, manquen beques...

Ja està bé que parlem de renovació però, per assolir l'èxit escolar de la mainada, tinguem clara una cosa: cal que pares, mestres, administracions... tots fem pinya!

El camí de l'autonomia

Avui l'Anna ha anat sola a l'escola per primer cop. Jo he marxat a dos quarts de nou, tot deixant-la que acabés d'esmorzar i preparar-se... A les 9 arribava a clase puntualment i tranquil·la.

Hem celebrat aquest nou èxit, aquesta nova responsabilització: no es tracta només de saber anar pel carrer sinó també de controlar el temps! Ho celebrem d'una banda perquè a més autonomia de la filla, més llibertat per a la mare (d'aquesta manera tinc temps d'anar a treballar en bicicleta, que fer exercici em feia molta falta!)

Però també perquè em sento orgullosa d'ella, de que es vagi fent gran. I penso que aquestes coses, cal explicitar-les.

Treballadors, mans a l'obra!

Quan s'acaben les vacances alguns tornen a la feina com si anessin a la sala de tortures. És cert que el mot treball deriva del llatí tripalium, que era efectivament un instrument de tortura. Però també ens ho podem mirar diferent: m'agrada més el sinònim obra que -si bé habitualment fem servir en l'àmbit de l'art i en el de la construcció- vol dir també feina, "allò en que hom treballa", "aplicació de l'activitat humana a un fi" o el resultat d'aquesta aplicació, la cosa produïda.

M'inclino per aquest concepte perquè la majoria ja no treballem amb la intensitat i la resignació que ho feien els nostres pares o avis: hem assumit que no s'ha de viure per treballar, sinó tan sols treballar per viure; al capitalisme li ha interessat fer-nos consumidors d'oci, l'hedonisme s'ha disparat... I als nostres fills, a més, l'escola els ensenya a ser creatius.
Tanmateix, als temps que corren, convé que no ens oblidem de promoure el valor de l'esforç, perquè em temo que no els regalaran res. Donem exemple de lluita i constància que, com deia la padrina, "obre la porta a la peresa i entrarà a ta casa la pobresa"!