Un ensurt. Aquesta setmana l'Anna va caure del llit dels pares. No es va fer mal perquè, tot i que queia enrera, el seu cap va trobar unes sabates que li van amortir el cop... La noieta cada cop es belluga més i comença a ser perillosa: si ara que estic de vacances haig d'estar tan per ella que acabo el dia esgotada i amb ben poca feina feta, no vull ni pensar en els propers mesos, sobretot en quan aprengui a caminar!
Ahir, per primer cop, va sentir-se estranya a coll d'una persona que no era la mare. Amb la tia Paquita, que és tan carinyosa amb ella! De sobte es va adonar que m'havia perdut de vista i es va posar a plorar. Diu en Lluís que la nostra filla té "mamitis aguda", que sovint quan em veu estira els braços tot demanant-me que l'agafi. Però com veieu amb ell també és ben feliç... A veure com anirà a la llar d'infants!
Què és això? A veure si sona? Quin gust té? Ho puc agafar amb una sola mà? ... Segur que l'Anna es fa preguntes com aquestes mentre explora els objectes de la panera.
Entrades
Comentaris
