L'escola contra el món

Ja us vaig parlar d'aquest llibre fa uns dies. M'ha xocat perquè es mostra molt crític amb el relativisme, la multiculturalitat, la pedagogia activa, la societat líquida de Bauman. També amb els idealistes, els escèptics, el "peterpanisme"... Però és interessant de llegir perquè, des d'una doble perspectiva filosòfica i històrica, fa una anàlisi que no està malament del nostre sistema educatiu. Luri defineix l'escola com una institució mediadora entre la família i la societat (ens agradi aquesta més o menys!) i aposta ben decidit per la solidesa, per la transmissió del passat (del patrimoni cultural europeu amb debats inclosos), per educar per al treball (no només per al consum!) i, sobretot per la confiança i per reforçar l'AUTORITAT dels mestres.

Socialització de virus

I al cinquè dia, em truquen de la llar d'infants que la vagi a buscar, que té febre. Quina nit: mai no havia tingut una temperatura tan alta! El metge diu que només és un refredat, i que acabem de començar el curs...

La foto és de quan la febre ja anava de baixa i es va animar. Heu vist que ja comença a gatejar? Ha coincidit amb les primeres dents.

Socialització II

A la llar d'infants anem fent; avui ha plorat una mica més i no ha volgut berenar... Ja se sap per això se'n diu "procés d'adaptació"!

Però resulta que hem descobert un segon espai de socialització: és el petit parc infantil de Vall-llobrega, que està davant l'escola i la llar d'infants. La mainada hi va amb els pares/mares quan surten de classe, si més no ara que encara fa bon temps. Com veieu a la foto l'Anna ja ha fet amigues. Per a mi també resulta un nou espai de relació on conèixer altres famílies i comunicar-m'hi. Ens mirarem d'integrar en aquest Vall-llobrega del que tantes ganes tenia de formar part.

Socialització

Tercer dia de l'Anna a la llar d'infants: el procés d'adaptació va bé. Es veu que en algun moment ha plorat quan ha notat que la mare ja no hi era o que perdia de vista l'educadora. Però en general sembla que s'ho passa bé jugant allà...

Estic emocionada: per primer cop em miro el sistema educatiu des de l'altra banda, la dels pares. A més, penso que a l'Anna li anirà bé començar-se a relacionar amb altres nens i nenes. Perquè, encara que durant l'etapa de socialització primària el protagonisme és de la família, una iniciació a l'escola no està de més. oi?

Pedagogia de la pausa

Més que pedagogia activa, diu Gregorio Luri, el que cal avui és ensenyar a parar i educar en l'atenció. Ho trobo molt encertat en aquests temps de noves tecnologies, de "tastaolletisme digitalitzat" i d'imatges a tota velocitat. Segons aquest autor "...el canvi i la innovació ja han esdevingut rutines (...) ha arribat el moment que a les escoles s'hi introdueixi el silenci i l'exercici de l'atenció sostinguda."
Pel que fa a la meva filla... no para!!! Només s'atura a l'hora de menjar o quan expora algun objecte que la té encuriosida. Fins i tot a l'hora del bany i d'anar a dormir necessita bellugar-se i exercitar el seu cos amb tots els moviments que és capaç de fer, a fi de conquerir el seu objectiu que hores d'ara és la posició vertical.