Els fills adolescents d'en Lluís, la Mar i en Lluís, estan contents de tenir una nova germaneta. Aquesta ho és per part de pare. En Tomàs (que ara farà 4 anys) ho és per part de mare, i no entén que la germana dels seus germans no sigui també germana seva. Va venir a cagar el Tió amb les cosinetes Lloveras i ens ho vam passar la mar de bé... Sempre m'ha agradat que a casa tinguem un concepte de família obert. Ho ha estat des que les noves parelles del pare i la mare van consolidar el seu lloc a la nostra.
Una família no és més que una ESTRUCTURA SOCIAL ESTABLE formada per unitats que desenvolupen uns rols dinàmics i interrelacionats. I les funcions de qualsevol tipus de família, des de les més tradicionals fins les més postmodernes, són: acompanyar, cuidar, protegir, socialitzar i, sobretot, establir vincles afectius estables que ens proporcionaran un sentit de pertinença lligat a una història vital, a uns valors i uns sentiments comuns. Tant és que els fills siguin biològics, adoptius o polítics si s'estableixen llaços forts i permanents. La voluntat juga un paper important en tot aixó, i penso que també el temps amb les corresponents vivències compartides incideixen en la creació i consolidació de vincles.
Entrades
1 comentari:
Una definició de família que m'agrada: "la unión de personas que comparten un proyecto vital de existencia en común que se quiere duradero, en el que se generan fuertes sentimientos de pertenencia a dicho grupo, existe un compromiso personal entre sus miembros y se establecen intensas relaciones de intimidad, reciprocidad y dependencia".
Es la que fan M.J. RODRIGO i J. PALACIOS al llibre "Familia y desarrollo humano", després d'una interessant deconstrucció.
Publica un comentari a l'entrada