Adopció

L'Anna ha de créixer sabent que és adoptada. A més d'anar-li explicant que teníem tantes ganes de tenir-la que vam esperar anys i que finalment vam ser molt feliços quan vam poder anar-la a buscar a Lleida, a més de familiaritzar-la amb la idea que va néixer "de la panxa d'una altra mama" i totes aquestes coses, també ha d'anar sentint aquesta paraula no gaire dolça: adoptada. Perquè si un dia a l'escola li diuen, no li faci mal sinó que ho tingui assimilat amb la màxima naturalitat. Segons les professionals que ens fan el seguiment no seria bo que a la llarga recordés "el dia que em van asseure i em van dir que era adoptada". Arribarà el dia que ella començarà a fer preguntes i aleshores serà tan senzill com anar-les responent amb la informació de que disposem.