Comença a estudiar-se les mans. Les observa molt atentament, sembla que estigui analitzant la qüestió. Suposo que aviat lligarà caps i arribarà a la conclusió que són seves i les pot controlar... Quin gran descobriment, oi? La meva filleta s'està fent "grandeta". Ja ens reconeix i ens somriu tot sovint. Plora menys; riu més. I comença a fer sorolls diversos amb la boca, com si ens volgués parlar. Que interessant que és ser testimoni d'aquest procés de desenvolupament tan fascinant!
Entrades
2 comentaris:
Aquest procés comença amb el MIRAR, continua amb l'AGAFAR i arriba al seu apogeu amb el CAMINAR. Sí, l'ANNA ha començat a preparar-se per caminar ja des d'ara. Bé, ja des de que va començar a moure els ulls. L'ordre i la direcció de la descoberta i el moviment és de cap, ulls, passant per braços, cames,... ( de dalt a baix). ¿T'imagines quina sensació més al.lucinantn deu tenir un infant el dia que pot aixecar-se i caminar després d'un any de preparatius????
anna
Doncs no sé si els infants viuen les descobertes amb la sorpresa i la il·lusió que ho fem els adults. Perquè nosaltres, malauradament, no aprenem coses noves cada dia! Tens raó que això de posar-se dret i caminar és importantíssim (és el que ens ha permès distingir-nos de la resta de mamífers de 4 extremitats, no?) Però penso que també és important cada centímetre d'esquena que aconsegueix aixecar, en tant que aquest procés culminarà en la possibilitat de conquerir la posició vertical. Per cert hauria de mirar d'aconseguir un tros de tatami: seria ideal com a superfície plana i dura que l'aïllés del terra i des d'on anar practicant tota aquesta motricitat.
Publica un comentari a l'entrada