La foto ha sortit moguda però per fi l'atrapo amb una rialleta!Té estones molt divertides però també plora sovint. De vegades no sé per què... Sobretot quan de matinada somica adormida: potser té malsons? Hi pot haver ja pors dins el seu subconscient? Pot ser que arrossegui algun mal rotllo de quan era a la panxa de la seva mare biològica?
Diuen que el benestar del fetus depèn no només de l'aliment i altres qüestions físiques sinó també de que se'l desitgi o no; es veu dins l'úter reb estímuls i viu experiències auditives, tàctils, etc. que "queden enregistrades en el seu aparell protomental i que conservarà dins la ment, com tota experiència viscuda, al llarg de tota la vida" (Vilaginés, 2007) Fins quin punt ens ha de preocupar això als pares adoptants?
Entrades
3 comentaris:
Què guapa què està l'Anna!!
Ja tinc ganes de tenir-la una estoneta als braços!!
Un petó,
Ester
Hola Coral,
Acabo de veure a la teva filla, és maquíssima.
Estic molt contenta que hagis pogut realitzar la maternitat.
Moltes felicitats per tots dos i, un petonet per la vostra filla.
Una abraçada ben forta,
Maria Ribas
Com podem dubtar de la vida abans del naixement? No m'agraden els llibres que parlen de les sensacions prenatals perquè no crec que ningú, per molt coneixement científic que tingui, pugui saber com se sent un fetus dins lúter. Però del que si que estic segura és que a dins la panxa de la mare tots hi hem viscut una part importantíssima de la notra vida i que ens marca. I tant! som un ésser dins una altre ésser.
Ningú no se'n escapa. Adoptats o no adoptats, estimats o rebutjats, tots els éssers humans tenim un passat uterí amb petits "traumets" i petits tresors.No cal que ens hi preocupem gaire perquè tot marca i tot és superable. La vida és forta quan hi ha amor!
ANNA
Publica un comentari a l'entrada