S'ha acabat la bona vida!

Sort de l'àvia, que la cuida amb gran carinyo i molta experiència una tarda per setmana. I del fantàstic pare que té l'Anna! La veritat és que la tornada a la feina no ha estat cap trauma ni per a mi ni per a la nena.

... Si no fos que, casualment, ha agafat un bon refredat. Mocs a dojo; els de la gola no la deixaven menjar; plors; al CAP diuen que "molt de suero fisiològic i molta paciència"; nosaltres, molt males nits; jo, cansada, molta son... Ara està millor, sense febre, força eixerida... Bona nit.