Quan els diumenges eren diumenges

Quan els de la meva generació érem infants calia anar a dormir a les nou, el dia de la Palma s'estrenava la roba de primavera, passàvem de "nens petits" a "nens grans" amb la primera comunió, els diumenges ens havíem de mudar... A casa, el diumenge era el dia que sortíem amb el pare i la mare, fèiem una excursió, dinàvem fora o bé cel·lebràvem algun àpat amb els avis o oncles, i podíem menjar la piruleta o altra llaminadura setmanal per postres.

La societat postmoderna (és interessant com Z. Bauman la bateja de "líquida" per la manca d'elements "sòlids" estructuradors) ha ofert tanta llibertat individual que ja no hi ha pautes de com cal vestir, ni horaris, tampoc hi ha gaires normes ni molt menys rituals.

Al nostre entorn veiem comunitats més tradicionals, com ara els marroquins, que encara tenen ritus de pas contundents com la circumcisió o el casament; per la festa de final del ramadà fan neteja a fons de la casa, si convé pinten, renoven cortines o el mobiliari que calgui; estrenen roba per la festa del xai...

Però nosaltres ens vestim com ens plau tant se val quin dia sigui, els nostres joves es "desmadren" cada cap de setmana sense esperar a Carnaval o la Festa Major... I a casa nostra, si no fos per les trobades familiars de tant en tant, amb prou feines tenim diumenges.