"La crisi" no és només quedar-se sense feina o que t'abaixin el salari; no és tan sols haver de renunciar als capricis i fer números quan vas a plaça. És també una reducció de jornada laboral i sou paradoxalment acompanyada d'un increment de maldecaps; és sentir-se atrapada entre les exigències de l'economia i les de la maternitat... Aquesta situació, quan coincideix amb una tarda de calor tan enganxifosa com la d'avui, en què la nena no dorm, no menja bé, es posa pesadeta... resulta quasi IN-SU-POR-TA-BLE.
Molts sabeu de què parlo, oi?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada