Creure

A més de "tenir fe" i d'"admetre quelcom com a cert", creure és "tenir algú com a veraç en allò que diu" i creure en algú és "tenir fe en la seva veracitat i la seva virtud". Quan col·loquialment utilitzem el verb creure com a sinònim d'obeir, penso que estem parlant implícitament del reconeixement d'una autoritat que es basa en la confiança. És a dir que els nostres educands han de creure'ns  perquè -ho entenguin o no- saben que estem encertats, perquè ens hem guanyat la seva confiança,. Per això és tan important que mesurem les nostres bronques i que distingim amb claredat, per exemple, les situacions en què ens enfadem de les situacions en què ens enfadem molt.