Treballadors, mans a l'obra!

Quan s'acaben les vacances alguns tornen a la feina com si anessin a la sala de tortures. És cert que el mot treball deriva del llatí tripalium, que era efectivament un instrument de tortura. Però també ens ho podem mirar diferent: m'agrada més el sinònim obra que -si bé habitualment fem servir en l'àmbit de l'art i en el de la construcció- vol dir també feina, "allò en que hom treballa", "aplicació de l'activitat humana a un fi" o el resultat d'aquesta aplicació, la cosa produïda.

M'inclino per aquest concepte perquè la majoria ja no treballem amb la intensitat i la resignació que ho feien els nostres pares o avis: hem assumit que no s'ha de viure per treballar, sinó tan sols treballar per viure; al capitalisme li ha interessat fer-nos consumidors d'oci, l'hedonisme s'ha disparat... I als nostres fills, a més, l'escola els ensenya a ser creatius.
Tanmateix, als temps que corren, convé que no ens oblidem de promoure el valor de l'esforç, perquè em temo que no els regalaran res. Donem exemple de lluita i constància que, com deia la padrina, "obre la porta a la peresa i entrarà a ta casa la pobresa"!