20/9/09

Socialització de virus

I al cinquè dia, em truquen de la llar d'infants que la vagi a buscar, que té febre. Quina nit: mai no havia tingut una temperatura tan alta! El metge diu que només és un refredat, i que acabem de començar el curs...
La foto és de quan la febre ja anava de baixa i es va animar. Heu vist que ja comença a gatejar? Ha coincidit amb les primeres dents.

17/9/09

Socialització II

A la llar d'infants anem fent; avui ha plorat una mica més i no ha volgut berenar... Ja se sap per això se'n diu "procés d'adaptació"!
Però resulta que hem descobert un segon espai de socialització: és el petit parc infantil de Vall-llobrega, que està davant l'escola i la llar d'infants. La mainada hi va amb els pares/mares quan surten de classe, si més no ara que encara fa bon temps. Com veieu a la foto l'Anna ja ha fet amigues. Per a mi també resulta un nou espai de relació on conèixer altres famílies i comunicar-m'hi. Ens mirarem d'integrar en aquest Vall-llobrega del que tantes ganes tenia de formar part.

16/9/09

Socialització

Tercer dia de l'Anna a la llar d'infants: el procés d'adaptació va bé. Es veu que en algun moment ha plorat quan ha notat que la mare ja no hi era o que perdia de vista l'educadora. Però en general sembla que s'ho passa bé jugant allà...
Estic emocionada: per primer cop em miro el sistema educatiu des de l'altra banda, la dels pares. A més, penso que a l'Anna li anirà bé començar-se a relacionar amb altres nens i nenes. Perquè, encara que durant l'etapa de socialització primària el protagonisme és de la família, una iniciació a l'escola no està de més. oi?

12/9/09

Pedagogia de la pausa

Més que pedagogia activa, diu Gregorio Luri, el que cal avui és ensenyar a parar i educar en l'atenció. Ho trobo molt encertat en aquests temps de noves tecnologies, de "tastaolletisme digitalitzat" i d'imatges a tota velocitat. Segons aquest autor "...el canvi i la innovació ja han esdevingut rutines (...) ha arribat el moment que a les escoles s'hi introdueixi el silenci i l'exercici de l'atenció sostinguda."
Pel que fa a la meva filla... no para!!! Només s'atura a l'hora de menjar o quan expora algun objecte que la té encuriosida. Fins i tot a l'hora del bany i d'anar a dormir necessita bellugar-se i exercitar el seu cos amb tots els moviments que és capaç de fer, a fi de conquerir el seu objectiu que hores d'ara és la posició vertical.

23/8/09

La primera caiguda

Un ensurt. Aquesta setmana l'Anna va caure del llit dels pares. No es va fer mal perquè, tot i que queia enrera, el seu cap va trobar unes sabates que li van amortir el cop... La noieta cada cop es belluga més i comença a ser perillosa: si ara que estic de vacances haig d'estar tan per ella que acabo el dia esgotada i amb ben poca feina feta, no vull ni pensar en els propers mesos, sobretot en quan aprengui a caminar!

8/8/09

"Mamitis"

Ahir, per primer cop, va sentir-se estranya a coll d'una persona que no era la mare. Amb la tia Paquita, que és tan carinyosa amb ella! De sobte es va adonar que m'havia perdut de vista i es va posar a plorar. Diu en Lluís que la nostra filla té "mamitis aguda", que sovint quan em veu estira els braços tot demanant-me que l'agafi. Però com veieu amb ell també és ben feliç... A veure com anirà a la llar d'infants!

5/8/09

La panera dels tresors

Què és això? A veure si sona? Quin gust té? Ho puc agafar amb una sola mà? ... Segur que l'Anna es fa preguntes com aquestes mentre explora els objectes de la panera.
Si algú hi vol aportar algun "tresor" (per exemple, un mirallet, una campana, un xiulet, una carbassa, una closca de coco, un tub, un con, un botó gros o qualsevol altre cosa que no es pugui empassar) li estarem molt agraïts.