17/4/11

Hem tret bolquers.

Un pas més en el creixement i una major autonomia de l'Anna. Ella, ben contenta amb les seves calcetes. Però, de moment (els vam treure ahir) anem a 3 mudes per dia. Ja sé que cal tenir paciència, però quilos, tones més aviat!!! Perquè, des que està a l'etapa del no, en què l'infant practica la contraposició a l'adult, que déu n'hi dó el que em costa no acabar-la... De piles també me'n falten: les acabo abans que ella (de vegades m'adormo explicant-li el conte de bona nit). I és que haver après a saltar, sembla que li hagi donat ales: corre, balla, s'enfila, provoca el gos, xerra, canta... D'on treu tanta energia?

20/2/11

Es fa gran...

Cel·lebrem que l'Anna ha superat la seva addicció al xumet!!! Un gran què, que dormi sense pipa!!!
La pipa s'ha anat fent petita a mesura que ella es va fent gran (aquesta estratègia ha resultat)...
I aquí la veieu, amb nens i nenes més grans, satisfeta d'uns avenços que ja pot expressar amb paraules. Perquè l'evolució del seu llenguatge és important: sap demanar; sap explicar qui és qui, què menja, què fem i moltes altres coses; utilitza els temps present, passat i futur, i també el subjuntiu... A més, té força control d'esfínters: aviat treurem bolquers.
Per cert, la foto és de l'aniversari de la cosineta Duna, una festa preciosa a la granja escola La Perdiu, a l'Alt Empordà.

16/1/11

Càrrega doble

Gratificant però alhora pesada és la càrrega que duem moltes dones com jo quan tenim fills...
I és que, com a filles, hem heretat la idealització de la mare amb dedicació absoluta; però, com a dones del segle XX, som hereves de la lluita feminista per l'alliberament de la dependència del mascle.
Volem tenir un paper actiu en la societat, en la producció, encara que no se'ns acaba de descarregar de les tasques reproductives; som cuidadores fins al preu de descuidar-nos, perquè no s'han produït encara "les transformacions estructurals que permetin realment unes condicions dignes per dur a terme l'exercici de la criança, sense renunciar de manera permanent a la realització en altres plans de l'existència". Ho diu Gemma Cànovas, que parla de "generació frontisa" en un llibre que aviat us comentaré.

7/1/11

Saturada d'emocions

Des del final de trimestre a l'escola-bressol, tot ha estat un continu d'emocions fortes per a ella: Tió, família, avió, barco, viatge a Canàries amb el papa i la mama, "campanades" de Cap d'Any, cavalcada i regals de Reis... Realment, ha estat molt bonic compartir aquestes festes amb la xerrameca de casa. Però també hi ha hagut panxa "plena", poca gana, ploriqueigs, poca son i fins i tot un episodi de terror nocturn.
Per si algú no ho sap, el que s'anomena així és una alteració del son relativament freqüent en infants de 2 a 5 anys. Es produeix quan, degut a un excés de cansament (físic o mental), la criatura dorm tan profundament que té dificultats per passar de la fase IV de son profund a una fase de son més lleuger. Les manifestacions físiques del terror nocturn són alarmants: l'Anna plorava desconsoladament, cridava, i es veu que poden arribar a fer-se mal, perquè hi ha agitació motriu (en el son profund, al contrari que en fase REM, ens podem moure). Semblen desperts però ni ens reconeixen ni demà se'n recordaran... Paciència i, simplement, estar al seu costat discretament: en 10-20 minuts es tornarà a adormir.

'

26/11/10

Donem-hi la volta!

Hi ha un text de la Sílvia Marty que comença així:
Si em canso de lluitar cada matí per vestir, pentinar i rentar els meus fills, és perquè tinc la fortuna d'ésser a casa amb ells a aquella hora, i no al bell mig d'una retenció de trànsit dins el cotxe o l'autobús.
Si m'enfado perquè el menut aboca la llet del got de vidre i s'embruta tota la samarreta, és perquè està aprenent a esmorzar sol, i ho fa prou bé, ja que alguns dies no li'n cau ni una gota.
Si em treu de polleguera que no vulgui posar-se l'abric i sortir de casa quan hem de fer-ho, és perquè s'ho passen molt bé jugant amb el que el seu pare i jo posem al seu abast, i perquè casa nostra no els cau a sobre...
Algú s'anima a redactar-ne més paràgrafs?

13/11/10

Una lliçó (o és que estic sensible a una qüestió que m'acomplexa)

Sovint, quan veu que m'enfado, l'Anna para i em diu "mama, contenta!"...
Aquest cop se m'estava acabant la paciència davant les marranades de la nena a taula. Veu que m'emprenyo i reacciona: "guaaapa" i em fa una carícia. Llavors em toca el front tot resseguint, amb el dit, les arrugues que hi tinc i fa posat d'enfadada. Ho fa molt bé: fa morros, plega els braços o es posa les mans a la cintura, i arrufa les celles que fa mitja por!
Em temo que m'enfado massa, penso que això és el que m'està dient...


20/10/10

Habituar-se/ deshabituar-se

Ara ens estem adaptant a conviure amb en Mag... Però em temo que, des que neixem (o al menys durant la primera infància), la vida és una constant adaptació als canvis. I és que, ara que hem lograt desfer-nos del llit de baranes (l'Anna ja dorm en un llit normal) i dels biberons (beu la llet amb canya), comença a fer el pipí al vàter... i aviat voldrem que deixi els volquers. També que es "desenganxi" de la pipa (encara que la hi vam acostumar nosaltres) ... Pobres criatures!