19/2/10

Primer plat trencat

Aquest "bitxo" ja ha trencat el seu primer plat quan remenava (per variar!) els armaris de la cuina: es veia a venir... És que no para, la noieta. És realment esgotadora, aquesta etapa. Però segueix menjant bé i dormint bé; o sia que no em queixo!

3/2/10

L'Anna ja camina

Com heu vist, fa mesos que no tinc temps d'escriure al bloc. I no és que no tingui coses per explicar: el primer aniversari de la nena, el primer aniversari amb nosaltres, les vacances a Granada, les cel·lebracions familiars de Nadal, la nova cosineta, les primeres passes.
Està feta una trapella que tot ho remena. I em fa "enfadar" a l'hora de menjar perquè ho deixa tot fet una porqueria: com que ho vol fer sola, amb la forquilla, la cullera o les mans... imagineu-vos-ho! Des que va tenint dents, vol mossegar i s'entrena a mastegar; i, és clar, tendeix a rebutjar els purès. Suposo que "ja ho ha de fer", com se sol dir.
Demà anem al jutjat, a declarar que estem disposats a adoptar-la. La sentència està més a prop. Esperem que no hi hagi cap problema i ben aviat pugui dur els nostres cognoms definitivament.

18/11/09

I què fer quan no pot?

Quan la criatura gemega o rondina expressant impotència, què fem? Li solucionem el problema, per exemple donant-li aquell objecte que no pot abastar? La deixem "que s'espavili" i si no se'n surt "aíxí és la vida"? ... Suposo que el més adequat és ajudar-la per tal que ella pugui aconseguir allò que volia, de manera que es reforçarien les seves seguretat i autoestima.
Però no sempre està tan clar, oi?

15/11/09

"Ho-toco-tooot"

Em sembla que és l'única paraula amb sentit que diu! Realment està feta una trapella: remena tot el que pot... I si no pot, expressa la sensació d'impotència amb un gemec que ja vaig coneixent perquè és diferent dels que es poden interpretar com "tinc son" o "tinc gana" o "m'he fet mal".
Potser és això el que em crida més l'atenció del desenvolupament de l'infant fins el primer any: l'aparició de la voluntat. L'Anna ja no és una bebè que es deixa fer sinó una nena que fa, que es mou, que desitja, que busca, que no para!!!

7/10/09

Nous horitzons

Com veieu, des que gateja que està feta una "trapella". Ha descobert que té encara mooooltes coses per descobrir: darrera les portes, dins els armaris, damunt la taula, potser sota el llit...

22/9/09

L'escola contra el món

Ja us vaig parlar d'aquest llibre fa uns dies. M'ha xocat perquè es mostra molt crític amb el relativisme, la multiculturalitat, la pedagogia activa, la societat líquida de Bauman. També amb els idealistes, els escèptics, el "peterpanisme"... Però és interessant de llegir perquè, des d'una doble perspectiva filosòfica i històrica, fa una anàlisi que no està malament del nostre sistema educatiu. Luri defineix l'escola com una institució mediadora entre la família i la societat (ens agradi aquesta més o menys!) i aposta ben decidit per la solidesa, per la transmissió del passat (del patrimoni cultural europeu amb debats inclosos), per educar per al treball (no només per al consum!) i, sobretot per la confiança i per reforçar l'AUTORITAT dels mestres.

20/9/09

Socialització de virus

I al cinquè dia, em truquen de la llar d'infants que la vagi a buscar, que té febre. Quina nit: mai no havia tingut una temperatura tan alta! El metge diu que només és un refredat, i que acabem de començar el curs...
La foto és de quan la febre ja anava de baixa i es va animar. Heu vist que ja comença a gatejar? Ha coincidit amb les primeres dents.