26/8/16

L'atenció


A l'hora de conciliar vides familiar i professional, les mares tenim problemes amb la manca de temps, d'energia... i també amb l'atenció. Si, quan per exemple intentem concentrar-nos en una lectura, els fills ens reclamen, ràpidament l'amígdala envia senyals a través dels circuits subcorticals i... lectura enlaire!
Gràcies en part a això l'èspècie humana va sobreviure a la prehistòria. Però, per sort, la nostra ment va desenvolupar després el neocòrtex, que avui necessitem per comprendre, analitzar i actuar davant la complexa modernitat.
Per tal que les coses vagin bé per a nosaltres i per als nostres descendents de generacions futures, cal que cultivem tres tipus d'atenció: l'autoconsciència, l'atenció als altres (empatia) i el "gran angular" (consciència ampla del món i amb vistes a l'horitzó). Cal també que sapiguem passar al "zoom" quan convingui per enfocar qüestions concretes tot dedicant-hi l'esforç cognitiu de la plena atenció. I això no és fàcil en aquest temps de distraccions, estrès i ansietat produïda per l'excés d'informació. L'autocontrol és la clau.
Deixar la ment en mode relax i que divagui també convé de tant en tant, perquè és aleshores quan pot esdevenir creativa... encara que compte amb la tendència a donar voltes als problemes! L'optimisme també és condició sine qua non de l'eficiència, perquè les emocions interactuen estretament amb l'atenció.
De tot plegat i d'altres qüestions en parla aquest interessant llibre que us recomano.

15/8/16

Temps lliure

Els pares, com a coordinadors i supervisors de l'educació dels fills, hem de gestionar part del seu temps no escolar. Els adults l'organitzem no només en funció dels nostres horaris i calendaris, sinó també tenint en compte els interessos de cada nen/nena i el que pensem que els convé. Per sort hi ha tota mena d'ofertes de lleure educatiu, tant a l'estiu com durant el curs: des dels clàssics casals fins a les colònies i campaments a la muntanya; enmig de la natura, amb cavalls... o a ciutat;  des de les activitats molt organitzades fins espais que respecten el ritme de cada infant.; en català o en anglès; activitats artístiques, d'esportives, etc.
Atenció, però! Cal que una altra part del temps lliure sigui veritablement lliure. Perquè són hores en què la mainada juga, llegeix, crea, s'avorreix, inventa, decideix, divaga... tot plegat tan enriquidor.
I, per cert, no oblidem que cal temps per compartir, amb les amics i amb la família.

30/7/16

Llibertat i justícia


Sempre m'ha preocupat (i ocupat) la justícia. La llibertat és un valor que inequívocament defenso Ara bé, com l'entenia Bakunin: no puc ser veritablement lliure si no ho som tots. 
Perquè un pugui exercir el seu dret, cal que algú altre exerceixi un deure. Aquesta necessària correspondència que ens recordava l'altre dia la T. Forcades, em fa pensar en la imatge dels vasos comunicants. 
Em sembla que faré servir aquesta metàfora a l'aula. Perquè la balança em serveix per referir-me als valors: és just el desequilibri entre drets i deures?, que unes persones tinguin més llibertat que altres? ...Però amb els vasos comunicants podem referir-nos a la contingència, a la realitat no opcional de l'equilibri entre drets i deures.

24/7/16

Rondinar no educa

A casa tenim un vici pèssim: el de rondinar. Miro de lluitar per eradicar-lo. Perquè està vist que no resol res, com tampoc són útils educativament parlant els retrets, les amenaces, els insults ni els sermons.
Aquest llibre, que és un clàssic, m'ha ofert alternatives. Parla d'escolta activa, de reconeixement, de posar nom als sentiments, de descriure el probema, d'ordres rases i curtes, de conseqüències naturals, de resolució conjunta... de responsabilització. El recomano a tota persona educadora que no l'hagi llegit (i treballat, perquè és un llibre amb exercicis).
I, atenció!, que amb els adults de vegades també ho fem, això de rondinar enlloc d'exigir responsabilitats. Penso que no ens hauríem d'oblidar mai de RECONÈIXER a cada ciutadà els seus drets i els seus deures.

20/7/16

4 anys que han passat volant

L'Anneta ja ha completat el cicle inicial de l'Educació Primària. 
En els quatre anys que fa que no escric al blog, ha après moltíssimes coses. Per exemple, ara llegeix i s'explica molt bé. Recordo que vaig prendre nota del progrés del seu llenguatge durant un any fins que, quan en tenia 3 i mig, es va inventar un conte amb plantejament, nus i desenllaç! Li continuen agradant les històries, les fantasies, la lectura. (La foto és de fa 2 anys.)
Ella ha après tantes coses que no les podem pas explicar. Jo, tanmateix, sembla que m'hagi quedat clavada. He actuat de puntal, de coixí emocional... hi he estat (i hi sóc) per la meva filla. Però l'estabilitat que necessiten els infants no ha de representar una presó per als pares, oi? De fet, els aprenentatges no sempre són perceptibles externament. 

29/5/12

Creure

A més de "tenir fe" i d'"admetre quelcom com a cert", creure és "tenir algú com a veraç en allò que diu" i creure en algú és "tenir fe en la seva veracitat i la seva virtud". Quan col·loquialment utilitzem el verb creure com a sinònim d'obeir, penso que estem parlant implícitament del reconeixement d'una autoritat que es basa en la confiança. És a dir que els nostres educands han de creure'ns  perquè -ho entenguin o no- saben que estem encertats, perquè ens hem guanyat la seva confiança,. Per això és tan important que mesurem les nostres bronques i que distingim amb claredat, per exemple, les situacions en què ens enfadem de les situacions en què ens enfadem molt.

3/5/12

Avui

Pel que fa a noció del temps, l'Anna només distingeix entre "avui" i "un dia" (que tan pot ser passat com futur, malgrat que conjuga el verb com correspon en cada cas). Quan li dic que x cosa passarà demà, no ho acaba d'entendre:
-Avui quan ens aixequem? -diu.
I jo li responc:
-Sí, demà; quan ens llevem ja serà demà.
...Però encara no ho acaba d'assimilar. Quina felicitat la seva (o dolor, puntualment), la de viure tan intensament el present, sense perspectives de passat ni de futur.
Acaba de passar la varicel·la i ha fet una nova estirada. S'està fent més llarga que un dia sense pa!