31/7/09

Estiu

Finalment m'han arribat les vacances. I l'Anna sembla que ho sàpiga perquè reclama molta atenció, més que de costum! Potser ha estat el meló, que no li acaba de sentar bé. Per si de cas fos la calor, avui hem estrenat la piscineta d'en Víctor i s'ho ha passat d'allò més bé. A mi em segueix agradant més el mar, i em sembla que a ella també li fascina prou, però és una murga anar-hi soles: ombrel·la, tovalloles, bolquers, aigua, sorra, crema protectora...

7/7/09

Com creix de ràpid!

Després de molt entrenar, quasi domina el xumet. Ha millorat molt pel que fa a manipulació. I m'encanta veure com mou les mans! Els peus també se'ls mira i se'ls agafa...Però en el que em sembla que el desenvolupament és més significatiu és en la l'expressió: reprodueix fonemes cada cop més diversos, fa proves de so (volum, greus/aguts), entona, rondina, de vegades sembla que t'expliqui coses, i també diu molt amb les mirades... Ho trobo tan divertit!
Així mateix anem fent un procés pel que fa a alimentació. Si bé té menys gana (potser és per la calor) no rebutja cap dels nous ingredients que anem introduint en el seus àpats: pollastre, vedella, cereals amb gluten, llet de continuació. Ara: el més maco ha estat que pugui seure a taula, amb la seva trona, per compartir amb els pares i germans un sopar -ella rosegava un tros de pa i observava atentament.

13/6/09

Quan els diumenges eren diumenges

Quan els de la meva generació érem infants calia anar a dormir a les nou, el dia de la Palma s'estrenava la roba de primavera, passàvem de "nens petits" a "nens grans" amb la primera comunió, els diumenges ens havíem de mudar... A casa, el diumenge era el dia que sortíem amb el pare i la mare, fèiem una excursió, dinàvem fora o bé cel·lebràvem algun àpat amb els avis o oncles, i podíem menjar la piruleta o altra llaminadura setmanal per postres.
La societat postmoderna (és interessant com Z. Bauman la bateja de "líquida" per la manca d'elements "sòlids" estructuradors) ha ofert tanta llibertat individual que ja no hi ha pautes de com cal vestir, ni horaris, tampoc hi ha gaires normes ni molt menys rituals.
Al nostre entorn veiem comunitats més tradicionals, com ara els marroquins, que encara tenen ritus de pas contundents com la circumcisió o el casament; per la festa de final del ramadà fan neteja a fons de la casa, si convé pinten, renoven cortines o el mobiliari que calgui; estrenen roba per la festa del xai...
Però nosaltres ens vestim com ens plau tant se val quin dia sigui, els nostres joves es "desmadren" cada cap de setmana sense esperar a Carnaval o la Festa Major... I a casa nostra, si no fos per les trobades familiars de tant en tant, amb prou feines tenim diumenges.

6/6/09

6 mesos

Mentre anem sortint dels refredats, otitis, sinusitis... l'Anna ha fet 6 mesos i hem introduït les primeres verdures: patata, mongeta tendra, pastanaga i carbassó. Les fem al vapor, amb un petit raig d'oli d'oliva i triturades. I no ha fet cap escarafall; sembla que li agrada tot!
Avui m'he sentit feliç de compartir amb ella el primer carbassó del nostre hort d'aquesta temporada. I és que comença a prendre veritable sentit l'opció de viure aquí, de complicar-nos la vida amb l'hort ecològic, de deixar que aniuin a casa les orenetes que cada any fan vacances a la Costa Brava... i també l'haver renunciat a la promoció professional per una major qualitat de vida en família.

26/5/09

S'ha acabat la bona vida!

Sort de l'àvia, que la cuida amb gran carinyo i molta experiència una tarda per setmana. I del fantàstic pare que té l'Anna! La veritat és que la tornada a la feina no ha estat cap trauma ni per a mi ni per a la nena.
... Si no fos que, casualment, ha agafat un bon refredat. Mocs a dojo; els de la gola no la deixaven menjar; plors; al CAP diuen que "molt de suero fisiològic i molta paciència"; nosaltres, molt males nits; jo, cansada, molta son... Ara està millor, sense febre, força eixerida... Bona nit.

12/5/09

Cançonetes

La biblio de Palamós està ben assortida pel que fa a libres i música per a infants. Hi anem sovint i, a banda de mirar algun conte, agafem en préstec reculls de cançons populars i tradicionals, discos del Xesco Boix o d'en Tonietti, entre altres. A l'Anna li agrada escoltar les cançons i a mi aprendre'n i cantar-les-hi.
Penso que les cançonetes aporten notables beneficis: a banda del que fa referència a l'educació musical i als vincles afectius pares-nadons, val a dir que també introdueixen l'infant en la literatura oral, o sia en el patrimoni cultural; així mateix, potencien el desenvolupament del llenguatge en tant que afavoreixen l'adquisició de vocabulari, estimulen la producció de sons, etc.

8/5/09

I love Costa Brava

Finalment, proveïts amb para-sol, gorreta, filtre solar i la tovallola que ens van regalar els amics, hem anat a la platja. Només hi hem estat vint minuts, entre les sis i les set de la tarda, per precaució. Però em moria de ganes de que l'Anna conegués el mar. I sembla que li ha fet gràcia: ho observava atentament i somreia... Ja arribarà la part dura de l'educació; de moment, la transmissió dels nostres costums i valors, donar-li a conèixer allò que per nosaltres és bo o bonic, està resultant un plaer!