Alletament matern

Li hagués pogut donar el pit. No vaig assabentar-me fins tard que l'hormona que fa pujar la llet és independent de l'embaràs i que, per tant, les mares adoptives també podríem donar de mamar. Es veu que cal, però, molta estimulació: suport de la parella; massatges al mugró; l'aparell d'extracció que fan servir les que en tenen molta; i posar-te la nena a la teta cada vegada que té gana. Segons m'he informat, la llet pot trigar a venir al pit dues o més setmanes, durant les quals, per evitar que el nadó es cansi de xuclar en va, t'has de penjar un altre artilugi (es diu "relactador") que fa caure sobre el mugró llet de biberò gota a gota: enganyes la criatura i així no deixa d'estimular-te succiona que succiona.
El problema és que l'Anna ja s'havia acostumat a la tasca fàcil de xuclar tetina de biberó. I també que era massa petita per fer-li passar gana durant el temps que jo trigués a tenir llet -si és que n'arribava a tenir, perquè no se'n coneixen gaire casos. Es veu que si ara trigo una mitjana de 30 min. per cadascun dels 8 àpats diaris, d'aquella manera podria trigar 1 hora cada cop... Ja vaig prou de bòlit i ja arrossego prou son com per estressar-me amb aquest tema, vaig valorar. I a més de la inversió de temps hi havia l'econòmica...
Malgrat tot, em sap greu haver pres la decisió de deixar-ho córrer. Perquè he perdut l'oportunitat de transmetre a la meva filla els anticossos que jo porto a la sang, o sia unes bones defenses contra els virus que corren per aquí. Pel que fa a l'altre gran avantatge que assenyalen els defensors de l'alletament matern, l'establiment de vincles personals forts, no em preocupa tant: em veig en cor d'aconseguir-ne per altres vies, tot compartint moltes altres coses.