Cal tota una tribu

Amb tantes iaies, tietes, avis, oncles, etc, em sembla que a l'Anna no li faltarà l'afecte necessari per adquirir una bona seguretat emocional. Sempre a coll d'un o altre!
...Això em recorda la tradició oest-africana segons la qual el nen va de cos en cos, de falda en falda dels parents. A través d'aquest contacte físic desenvolupa un fort sentiment de pertinença al llinatge, cosa molt important en aquelles societats. Coneixeu el proverbi africà que diu que per educar un infant cal tota una tribu? Bé, si us interessés el tema us puc passar bibliografia.
Tornant a nosaltres, els occidentals ens vam inventar l'escola, les identitats nacionals, les de classe... i la família va començar a "passar de moda". Després, a l'era post-industrial, la societat (líquida que diu Bauman) ha anat fent desaparèixer tots els vincles sòlids que ens feien sentir part d'algun "nosaltres". Penso que cal recuperar-los. Apostem d'entrada pel de la família!