Un nou aprenentatge, una oportunitat de desenvolupament

Avui l'Anna compleix 2 mesos. Però la foto és d'ahir, que feia molt bon dia i vam anar a passejar pel bosc, ben abrigats. Avui està com el temps, no gaire fina, ha vomitat una mica i tot. No és fàcil saber per què plora, si té còlics o restrenyiment, si li molesten els mocs o és que està tipa, si l'aigua és massa freda o massa calenta... Cal aprendre el seu "idioma", el dels plors, els gestos i les ganyotes amb què s'expressa, o sia adquirir una particular sensibilitat. A més de discernir si té algun malestar, convé saber què fer per prevenir-lo o aliviar-lo, aprendre una sèrie de tècniques, massatges, postures, etc. I sobretot prendre consciència de la responsabilitat tan gran que representa, de la dependència que el nadó té de tu, de la libertat que es perd...
Estic convençuda que la maternitat (i tot l'estrès que, com qualsevol canvi, comporta) és una nova oportunitat de desenvolupament personal: un nou rol que requereix un nou esforç, un nou aprenentatge. Està clar que els fills aprenen amb els pares però cal reconèixer que els pares també aprenem -i molt!- amb els fills.