De mica en mica hem lograt que no plori (o no tant) a l'hora del bany. Sembla que comença a disfrutar de l'estoneta íntima que hi passem... Penso que en part era qüestió d'escoltar-la més, o sia d'estar encara més atenta a què li agrada i què no en cada moment. Potser les mares de vegades intervenim de manera massa intempestiva: com que al nadó se li ha de fer tot, no el deixem participar...D'aquest tema m'agradaria que en parléssim més, perquè estic llegint un llibre de l'escola de l'Emmi Pickler que em va deixar ma germana i que m'està agradant molt.
Entrades
1 comentari:
només dir que us trobo a faltar una mica... fins aviat
tieta anna
Publica un comentari a l'entrada