16/1/09

Mig metre i 3,5 quilos

Aquí on la veieu, aquesta "flamenca" ja pesa 3.540 g. i medeix 50 cm! Tot un èxit de creixement segons la infermera. Avui, que l'Anna fa un mes i mig (un mes just que la vam conèixer), hem anat al CAP i la veritat és que ens han tranquil·litzat força: l'acnè del lactant és normal, les glopades són normals, què podem fer quan té mal de panxa, com ajudar-la a anar de ventre...
El que em preocupa és l'hora del bany, que se la passa plorant. Per mi hauria de ser un dels millors moments del dia: contacte pell a pell, aigüeta, massatge... Per ella, en canvi, es veu que és una tortura! I no sé per què. Potser és una qüestió de temperatura: ja miro que l'aigua no estigui massa freda ni massa calenta, i tenir el cuarto de bany atemperat... però la nena no està a gust. Què deu ser???

2 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Coral,
en Xevi diu que potser és el fet de despullar-la. La mare que és una qüestió de temperatura de l'aigua. Quina és la temperatura idònea? Potser és com amb les persones adultes: cadascú sent el fred i la calor a la seva manera? El mateix cas amb un plat de sopa, jo em cremo de seguida mentre que en Luis aguanta altes temperatures amb la llengua ( no s'interpreti malalment!). Què en penses? Pensem que una bona opció és anar provant amb les temperatures...
Una altre de la mare: que no li vagi ni aigua ni sabó als ulls, que la mala experiència fa que després no vulguin saber res del bany!
Noia, no en sabem més. Això sí que és clar: les idees i els coneixements no serveixen de tant, la teva sensibilitat per percebre és el que està en joc per damunt de tot.